Lliçons des de la resolució de conflictes i l’acció no-violenta com a eina d’alliberament

«General, general, en quins termes plantejarà la negociació?» «Negociació! Negociació! Això no és una negociació. No estic aquí per oferir res!». Així preguntava un periodista de l’agència Associated Press i així responia el general Norman Schwarzkopf, comandant en cap de les Forces de la Coalició aliades durant la Primera Guerra del Golf, abans d’entrar a negociar amb el règim iraquià de Saddam Hussein. El 3 de març de 1991, en mig del desert, a la base aeroportuària iraquiana de Safwan, es reunien una representació de la Guàrdia republicana iraquiana i l’equip del general Schwarzkopf per posar fi a la més coneguda com l’Operació Tempesta del Desert. Com va proferir el general Schwarzkopf, a Safwan no va tenir pas lloc una negociació, més aviat es va escenificar la capitulació del règim iraquià.

La coneguda sentència del general Schwarzkopf ens recorda quelcom vital: una negociació no és una negociació quan una de les parts li manca poder. En tot cas, si no es produeix una simetria de poder, la suposada negociació serà una altra cosa, fins i tot pot suposar una capitulació.

És bo tenir present aquesta màxima de negociació perquè sovint se’ns diu que una de les eines més preuades per afrontar els conflictes és negociar. Sovint se’ns diu que pactar, dialogar, discutir, pactar, debatre o arribar a assolir acords és el més aconsellable per afrontar la distensió de determinats conflictes. Sovint se’ns diu que cal abaixar la tensió si no podem prendre tots mal. Sovint se’ns diu que la solució més aconsellable per afrontar conflictes és la mediació. Sovint se’ns diu que…

És cert que dialogar, parlar o mediar esdevé una màxima assenyada d’intervenció per afrontar conflictes en la major part de la seva morfologia. Però no pas en tot tipus de conflicte. Per exemple, no són solucions assenyades quan un infant pateix agressions continuades en l’àmbit escolar; o tampoc és una tàctica assenyada quan una persona pateix violència a mans de la seva parella. En definitiva, parlar, dialogar o mediar no són l’estratègia més assenyada per resoldre conflictes d’opressió.

Un dels objectius de formació de Caràcter ha de ser desmuntar determinats relats construïts interessadament (no hi ha cap relat neutral) respecte al conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya, i proporcionar arguments per bastir relats alternatius que ens permetin ampliar la nostra visió per afrontar conflictes d’opressió amb garanties d’èxit. Les lliçons extretes des d’un vessant de la resolució de conflictes avançada ens permetrà copsar com ampliar aquest poder negociador i com saber alliberar-nos de l’opressió mitjançant l’acció no-violenta.

Jordi Grané (Formador de Caràcter.cat)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *